Web en català, castellà i anglès sense perdre SEO

Un web multiidioma mal muntat no només no ajuda: resta. Duplica contingut, confon Google sobre quina versió mostrar i reparteix l'autoritat entre pàgines que competeixen entre elles. Això és el que cal fer bé, i en aquest ordre.

Primer: una URL per idioma, sempre

És el punt no negociable. Cada idioma necessita la seva pròpia adreça, indexable i enllaçable. Si el teu web canvia d'idioma amb un botó de JavaScript sense canviar la URL, per a Google només existeix una versió: la que carrega per defecte.

Hi ha tres estructures vàlides:

Estructura	Exemple	Quan fer-la servir
Subcarpeta	elteuweb.com/en/	Gairebé sempre. Un sol web, una sola autoritat, fàcil de mantenir.
Subdomini	en.elteuweb.com	Quan cada mercat té equip i infraestructura propis.
Domini per país	elteuweb.fr	Només amb presència real en aquell país i pressupost per mantenir diversos webs.

Per a una empresa de Girona amb tres idiomes, la subcarpeta guanya gairebé sempre. Les altres dues multipliquen la feina sense aportar res fins que hi ha volum de debò.

Segon: hreflang ben posat

hreflang és l'etiqueta que diu a Google "aquesta pàgina i aquesta altra són la mateixa en un altre idioma". Sense ella, les teves tres versions semblen contingut duplicat; amb ella, Google mostra a cada usuari la que li toca.

Tres regles que resolen el 90 % dels errors:

1. Ha de ser recíproc. Si la pàgina en castellà apunta a la catalana, la catalana ha d'apuntar de tornada. Si en falta un costat, Google ignora tota la relació.
2. Cada pàgina s'apunta a ella mateixa. La versió en anglès inclou el seu propi hreflang="en".
3. URLs absolutes i canòniques. Res de rutes relatives ni d'apuntar a una URL que redirigeix.

Afegeix una entrada x-default per a la versió que ha de veure qui no encaixi en cap idioma declarat. I recorda: hreflang és un senyal d'idioma, no una ordre de posicionament. No fa que una pàgina pugi; fa que pugi la correcta.

Tercer: el traductor automàtic no és una estratègia

Els plugins que tradueixen el web al vol són temptadors perquè costen poc i prometen molt. El problema no és que la traducció sigui dolenta (cada cop ho és menys), és el que fan al voltant:

• Generen URLs amb paràmetres o sense hreflang correcte.
• Tradueixen també els textos que no haurien: noms de producte, marques, adreces.
• Produeixen títols i descripcions que ningú ha revisat, amb paraules clau que en aquell idioma no busca ningú.

I el fons de la qüestió: la gent no busca el mateix en cada idioma. Un alemany que busca allotjament a la Costa Brava no escriu la traducció literal del que escriu un català. Si tradueixes, competeixes per paraules que ningú teclea.

Quart: què traduir de veritat

No tot el contingut mereix tres versions. Un repartiment realista:

• Sempre: home, pàgines de servei o producte, contacte, formularis, missatges d'error, política de privacitat i textos legals.
• Gairebé sempre: els títols i descripcions per a cercadors, escrits de nou en cada idioma, no traduïts.
• Segons el cas: el blog. Si publiques per posicionar en local, potser el català i el castellà ja fan. Si vens a turistes, l'anglès sí que importa.
• Mai automàtic: condicions de venda, textos legals i qualsevol cosa amb implicacions contractuals.

També compta el que no és text: formats de data, moneda, unitats, ordre de nom i cognoms, i la fotografia. Una imatge amb un cartell en català dins la versió anglesa es nota.

El cas Costa Brava: francesos i alemanys

Aquí la pregunta habitual no és si fer anglès, sinó si afegir francès i alemany. La nostra recomanació:

• Comença amb castellà, català i anglès. L'anglès cobreix la majoria de visitants internacionals, inclosos molts francesos i alemanys que busquen en anglès quan planifiquen.
• Mira les dades abans d'afegir. A Search Console i a Analytics tens l'idioma del navegador i el país dels teus visitants. Si el francès ja és el tercer país per sessions i les pàgines en anglès converteixen pitjor per a aquell trànsit, ja tens la resposta.
• Afegeix un idioma només si el pots sostenir. Cada idioma nou suma traducció, revisió, atenció al client i actualitzacions per sempre. Una versió en alemany desactualitzada dos anys dona pitjor imatge que no tenir-la.

Un criteri pràctic: si no pots respondre un correu en aquell idioma en 24 hores, encara no toca posar-lo al web.

Errors freqüents

• Redirigir automàticament per IP. Un francès de vacances a Girona acaba a la versió catalana sense poder-ne sortir, i el rastrejador de Google, que rastreja des dels Estats Units, només veu una versió.
• Traduir la URL però no el contingut, o a l'inrevés.
• Deixar el selector d'idioma només al peu, en lletra petita.
• Enviar tots els idiomes al mateix formulari i no saber en quina llengua contestar.

Preguntes freqüents

Google penalitza el contingut duplicat entre idiomes?

No. Contingut en idiomes diferents no és duplicat. El problema apareix quan hi ha dues versions en el mateix idioma (per exemple castellà d'Espanya i de Mèxic) sense hreflang que les distingeixi.

Quant encareix un idioma més?

Com a ordre de magnitud, entre un 20 i un 40 % sobre el projecte si es fa bé: no és només traduir, és duplicar plantilles, revisar disseny (l'alemany ocupa més espai) i mantenir el contingut al dia.

Puc llançar primer en un idioma i afegir la resta després?

Sí, i sovint és el més assenyat. L'important és que l'estructura d'URLs estigui preparada des del principi, per no haver de redirigir tot el lloc més endavant.

Quin idioma hauria de ser el principal?

El del teu mercat real, no el que t'agrada més. En un negoci local de Girona sol ser el castellà o el català; en un que viu del turisme, de vegades l'anglès es mereix la portada.

Conclusió

Multiidioma ben fet és una decisió d'arquitectura, no un plugin. URLs pròpies, hreflang recíproc, textos escrits en cada llengua i un idioma nou només quan el puguis sostenir. Si t'estàs plantejant el salt, així abordem el disseny web multiidioma o explica'ns el teu cas.